fumant fumer. Una brasa fumera. fumós, que fa fum abundant. fumífer(tèc.), que produeix fum. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 enfugir-se escapar-se(->) desbandar-se evadir-se, esp. de la presó. fer-se escàpol. Els lladres s'han fet escàpols. escapolir-se esquitllar-se posar-se en fuita guillar(fam.) esconillar-se, fugir de por. fúmer el campo fotre el camp(vulg.) donar (o girar) les espatlles girar cara [...]

1 v. intr. xocar. 2 posar-se a. 3 v. tr. donar. flocar. Li va flocar una bufetada. entaferraro etzibar. Li va etzibar un cop de puny. fúmer fotre(vulg.) plantar propinar 4 abs. Donar cops a algú. batre cinglar tustar atuparo tupar(dial.) dardar, pegar fort. copejaro colpejar espinyar [...]

, etc. infestar, danyar amb incursions hostils; també es diu dels danys causats per malalties, animals o plantes nocives. funestar. El temporal ha funestat els conreus. castigar. Aquesta rentadora castiga molt la roba. fúmer(fam.), danyar greument algú. hostilitzar, causar dany als [...]

per l'espessor de la brossa. escórrer-se, íd. agafar el camí de la porta, anar-se'n d'una casa. agafar els trastets tocar el dos(fam.) tocar el trot(fam.) tocar el pirandó(fam.) tocar el dengue(Alc.) fúmer el camp(vulg.) fotre el camp(vulg.) alçar (o plegar) veles(fig.) llevar àncores [...]

1 v. tr. calar(fam.). S'ha calat tot el plat. clavar-se(fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra. cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre. fotre's(vulg.). S'ha fotut tot un conill. fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs. devorar(pròp. menjar un animal la seva presa), [...]

més les excentricitats. afartar-se de, fer una cosa fins a la sacietat. Afartar-se de cridar, fer crits fins a fatigar-se. no deixar de fer(una cosa), fer-la malgrat tot. estrenar-se, fer per primera vegada una cosa. Ja ha acabat la carrera: el mes que ve s'estrena com a metge. fúmer formar [...]